El 2018, els ingressos d’explotació del perímetre de gestió de Saba se situen en els 223 milions d’euros (+5%), mentre que l’EBITDA arriba als 106 milions d’euros (+6%), amb un marge del 48%, que ha evolucionat de forma creixent en els últims anys i que és el més alt de tot el sector a nivell internacional. Les noves societats incorporades al perímetre de Saba com a conseqüència de l’operació de creixement tancada el desembre de 2018 no han tingut impacte en el compte de resultats consolidat d’aquest exercici.

Les principals magnituds de Saba reflecteixen, d’una banda, un comportament estable del negoci i, de l’altra, els esforços fets pel conjunt de l’organització amb la finalitat d’incrementar l’eficiència operativa del negoci, implantar iniciatives que permetin a la companyia convertir-se en referència del sector, amb particular èmfasi en els nous sistemes de suport, noves tecnologies i eficiència energètica, a més de noves fórmules i iniciatives comercials, i en desenvolupar una gestió activa dels contractes, enfocant-se cap al creixement.

Saba va invertir 250 milions d’euros en l’exercici de 2018, dels quals 232 milions d’euros, un 93% del total, es van destinar a expansió.

Com en exercicis anteriors, Saba continua amb les seves mesures d’optimització i gestió de la despesa. L’adequació dels canals de comercialització, amb especial èmfasi en la via digital, així com dels productes a les demandes actuals, confirma una línia de treball orientada a la millora continuada que s’ha de traduir en una major rendibilitat. Les tradicionals polítiques de creixement selectiu, basat en criteris de rendibilitat i seguretat econòmica i jurídica, així com les accions orientades a la gestió eficient de les explotacions i la innovació tecnològica continuen formant part dels vectors d’actuació de Saba.

L’estructura financera del Grup busca limitar els riscos derivats de la incertesa dels mercats financers intentant minimitzar els efectes potencials adversos sobre la rendibilitat financera. Al llarg de 2018, la companyia ha seguit treballant per disposar de les eines i la flexibilitat que li permetin poder continuar amb el seu objectiu de creixement i diversificació. En aquest sentit, el Grup avalua de forma permanent la seva estructura financera i, de la mateixa manera, ha d’estar en condicions de poder millorar-la sempre i en tot moment, segons el context de mercat i la seva pròpia evolució.

Saba ha registrat un resultat financer net menor el 2018, degut a un menor nivell de deute i gràcies al procés, que es va dur a terme el 2017, de millores dels finançaments existents en el perímetre d’aparcaments a Europa (Club Deal) i Xile, que es van traduir principalment en millors condicions de preu, ampliant en el cas de Xile la capacitat d’endeutament addicional, a més de millorar la disposició de caixa futura, entre d’altres aspectes. Per un altre part i en la mateixa línia de millorar les condicions de l’estructura financera de la companyia, també es va tancar el 2017 una ampliació de cobertures de tipus d’interès.

Els actius total de Saba a 31 de desembre de 2018 arriben als 1.491 milions d’euros. El patrimoni net consolidat a 31 de desembre de 2018 ascendeix a 408 milions d’euros, mentre que el deute financer brut (deute financer comptable sense passiu per derivats) se situa en 731 milions d’euros i el deute financer net, en 633 milions d’euros. En referència a la distribució del deute, a tancament de l’exercici 2018 el deute a llarg termini representa més del 70%, mentre que el venciment mitjà del mateix se situa en el 2021.

Per minimitzar l’exposició al risc del tipus d’interès, Saba manté un alt percentatge del deute en tipus fix o fixat mitjançant cobertures, del 70%, pel que no s’estima que eventuals variacions en els tipus d’interès poguessin tenir un impacte significatiu en els comptes de la companyia.

El Grup té establerta una política de gestió de riscos basada en una metodologia d’identificació, anàlisi i avaluació dels diversos riscos del negoci. Com a risc s’entén aquell esdeveniment que pugui impactar negativament en el compliment dels objectius estratègics de la companyia. El conjunt de tots els riscos es categoritza en base a diverses tipologies definides prèviament, establint a la vegada un grau de priorització, uns mecanismes de gestió i uns plans d’acció orientats a reduir els diversos riscos a un nivell acceptable.

Els principals riscos de negoci identificats son els següents:

Maduresa dels contractes: Riscos derivats de l’antiguitat de les concessions i contractes al portfoli i del grau de capacitat de substitució de les mateixes per noves oportunitats de negoci que assegurin el creixement del mateix.

Innovació tecnològica: Desenvolupament de la innovació tecnològica proactiva a mig i llarg termini, alineada amb l’estratègia i tenint en compte els requeriments de tots els departaments del Grup.

Ecosistema de la mobilitat: Identificació i execució del rol del Grup a l’ecosistema actual de la mobilitat. Canvis en l’Administració i la política urbanística a les ciutats (noves zones urbanístiques, restricció del trànsit en àrees cèntriques, etc.) així com canvis en la mobilitat i hàbits de circulació de les persones (nous serveis de transport alternatius, cotxe elèctric o cotxe compartit, entre d’altres).

Competència: Treballar en assegurar la sostenibilitat del negoci tenint en compte els competidors de productes substitutius existents. Definició, identificació i alineació dels productes i proposta de valor de la companyia amb les necessitats dels clients en tots els països, assegurant els nivells de qualitat desitjats.

Grau d’adequació de l’estat i seguretat de les infraestructures, acompanyat del desplegament en la gestió remota dels aparcaments, que obliga a un monitoratge constant.

La política del Grup és cobrir aquelles exposicions significatives sempre que existeixin instruments adequats i el cost de cobertura sigui raonable pels riscos coberts. La gestió del risc financer està controlat per la Direcció Econòmica Financera del Grup, prenent decisions oportunes prèvia autorització del Conseller Delegat i del Consell d’Administració de Saba.

Els principals riscos financers identificats són els següents:

Risc de tipus de canvi. El Grup opera en l’àmbit internacional i posseeix actius al Regne Unit i Xile, pel que està exposat a risc de tipus de canvi per operacions amb la lliura esterlina i el pes xilè. El risc de tipus de canvi sorgeix de transaccions comercials futures, actius i passius reconeguts i inversions netes en operacions a l’estranger.

En aquest sentit, una variació d’un 10% en el tipus de canvi €/pes xilè i/o €/lliura esterlina respecte el considerat a tancament de 31 de desembre de 2018, suposaria un impacte en resultats i actius poc significatiu pel Grup. Saba utilitza instruments financers derivats per gestionar fluctuacions en els tipus de canvi.

Risc de tipus d’interès. El risc de tipus d’interès de la Societat sorgeix dels recursos aliens utilitzats. Els recursos aliens emesos a tipus variables exposen el Grup a risc de tipus d’interès de fluxos en efectiu, mentre que els recursos aliens a tipus d’interès fix exposen la companyia a riscos d’interès sobre el valor raonable. Saba utilitza instruments financers derivats per gestionar fluctuacions en els tipus d’interès, canviant deute a interès variable per deute a tipus fix, mantenint així un equilibri entre deute a tipus variable i fix.

Risc de crèdit. En relació amb els bancs i institucions financeres, només es treballa amb institucions financeres de solvència creditícia contrastada. Aquesta solvència creditícia es revisa periòdicament.

En relació als deutors comercials, el Grup avalua la qualitat creditícia del client, tenint en compte la seva posició financera, l’experiència passada i altres factors. Els límits individuals de crèdit s’estableixen en funció de les qualificacions internes.

Els principals riscos de negoci identificats son els següents:

Risc de liquiditat. Saba fa una gestió prudent del risc de liquiditat que implica la disponibilitat de suficient efectiu i actius realitzables, així com disponibilitat de fons per un import suficient, per assegurar el compliment dels compromisos de pagament adquirits.

Risc d’inflació. La major part de les concessions d’aparcaments generen ingressos, les tarifes dels quals varien directament en funció de la inflació en conseqüència, un escenari d’augment de la inflació comportaria un augment de la valoració d’aquests projectes. Al respecte, en relació amb el Reial Decret 55/2017, del 3 de febrer, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2015, del 30 de març, de desindexació de l’economia espanyola, s’estima que el citat Reial Decret no ha tingut impacte significatiu en les tarifes aplicables a les concessions espanyoles operades pel Grup ja que, amb caràcter general, el citat Reial Decret no s’aplica per a contractes concessionals en vigor.

El passat 31 de juliol de 2018, CriteriaCaixa va adquirir a Torreal, KKR i ProA el 49% de Saba Infraestructures, passant a controlar el 99% del capital social. CriteriaCaixa és accionista de Saba des de 2011, quan Abertis Infraestructures va escindir els seus negocis d’aparcaments i parcs logístics, i des d’aleshores segueix recolzant a la companyia en la seva trajectòria de creixement.

Un cop materialitzades durant el mes de desembre de 2018 algunes compres addicionals d’accions, CriteriaCaixa (a través de CriteriaMobilitat) ostenta a 31 de desembre de 2018 una participació del 99,5% de Saba Infraestructures, quedant accionistes minoritaris amb un 0,5% de participació. El nombre d’accionistes minoritaris, entre titulars i cotitulars, se situaria en un entorn proper als 1.800.

La companyia compta amb una Oficina de l’Accionista que disposa d’una sèrie d’eines que permeten, a més de mantenir el contacte regular, dotar d’informació rellevant de Saba, especialment en aquells aspectes sobre activitats, resultats o novetats que puguin ser del seu interès. Amb una gestió clarament orientada a la qualitat de servei, l’Oficina de l’Accionista va donar resposta el 2018 a 610 consultes, la meitat de les quals han estat relacionades amb el procés de compravenda d’accions i un 43%, vinculades a sol·licituds d’informació en relació a les Juntes Generales celebrades.