1967

Inauguració primera concessió

Inauguració de Gràcia I, Gràcia II, Plaça Catalunya, Lluís Companys i Pau Casals.

1970-1972

Segona concessió a Barcelona

Adjudicació de la “segona concessió” de Barcelona, configurada pels aparcaments de Rambla de Catalunya-Gran Via, Diputació-Llúria i Plaça Urquinaona.

1972

Banco de Bilbao a l'accionariat

El Banco de Bilbao, atret pel creixement del sector, entra a l’accionariat de Saba i en pren el control. Ángel Perdigó n’era el President i Luis Marín, el Director General.

1974-1980

Expansió fora de Barcelona

Desenvolupament més enllà de Barcelona. Saba explora oportunitats dotant el seu negoci d’una capil·laritat territorial que ja no abandonarà mai més: Castelló, Mataró i Granollers, a la província de Barcelona, o Cadaqués i Blanes, a la de Girona.

1983

Aparcaments Travessera, Barcelona

En el marc de projectes conjunts amb empreses constructores i promotores, Saba construeix els aparcaments en propietat de Travessera 17 i Travessera 43 a Barcelona.

1987

Ampliació de capital

El Banco de Santander i Barna Parking, propietat d'Enrique Gabarró, subscriuen l’ampliació de capital promoguda per Saba i adquireixen el control de la companyia.

Enrique Gabarró és nomenat President i Salvador Alemany, Director General.

Es formalitza la fusió per absorció de Barna Parking per part de Saba. Com a conseqüència de l’operació s’incorporen els aparcaments d’Hospital Clínic i Gràcia III.

1991

Objectiu: internacionalització

Comença una dècada en la qual la internacionalització és un repte més que prioritari per a Saba. S’impulsa d’aquesta manera l’estudi d’operacions que al llarg dels anys donaran fruits a Portugal, Itàlia i Xile.

1994

Entrada de la Caixa

La Caixa compra a Barna Parking la seva participació a Saba i adquireix, a més, les accions del Banco de Santander i del Banco de Bilbao, i pren el control de la companyia. Una part de la compra la va fer directament i l'altra, a través de la concessionària d'autopistes Acesa.

Josep Vilarasau és nomenat President i Salvador Alemany és ratificat Director General.

2002

Saba s'incorpora a Abertis

Saba s’incorpora al recentment creat grup Abertis, presidit per Isidre Fainé, amb Salvador Alemany com a Conseller Delegat. En aquests moments, Saba era present a Espanya amb 91 explotacions, cosa que significa unes 50.000 places, aproximadament.

Juntament amb la internacionalització, es va iniciar en aquella dècada una fase en què es va potenciar la qualitat en aspectes clau com ara l'excel·lència en el servei, el manteniment i imatge dels equipaments, la gestió mediambiental sostenible i la certificació de la qualitat.

2004

Qualitat i innovació

Es manté l’aposta per la qualitat en el servei i la innovació, amb el Sistema de Guiatge de Vehicles (SGV), així com les primeres actuacions en cotxe compartit i vehicles elèctrics.

2009

Noves iniciatives tecnològiques

L’aposta de Saba per contribuir amb solucions a la millora de la mobilitat es materialitza amb noves iniciatives tecnològiques, entre les quals destaca la posada en marxa d’un centre de Gestió a Distància d’Aparcaments (Geda), un projecte tecnològic pioner en el control d’aparcaments i zones regulades de la xarxa de nuclis que la companyia gestiona a Espanya.

Saba segueix treballant en un procés d’expansió més homogeni, així com en la configuració d’un mix de negoci, amb una major participació d’altres activitats associades a concursos d'estacionaments a la via pública i la gestió d’aparcaments d’aeroports, ports, hospitals i centres comercials.

La companyia obté importants contractes de concessió de la gestió en aparcaments a aeroports (continuant amb l’explotació de Barcelona-El Prat i amb noves adjudicacions a Tenerife Sud, Girona, Reus, Almeria i Pamplona), ports (zona blava del port de Blanes), centres comercials (Illa Carlemany a Andorra) i hospitals (Mataró).

2010

Aparcaments aeroports

Saba s’afiança com un dels principals operadors en la gestió d’aparcaments d’aeroports. S'adjudica els contractes de gestió dels aparcaments dels aeròdroms d’Almeria i Pamplona, que se sumen als de Barcelona-El Prat, Girona, Reus i Tenerife Sud. En total, el Grup acumula prop de 37.126 places gestionades en aeroports espanyols. A aquestes, cal afegir-hi les quasi 635 places en concessió de l’aeroport de Brindisi, a Itàlia.

La innovació, l’aplicació de les noves tecnologies, la preocupació per donar resposta a les necessitats socials d’eficiència i la sostenibilitat mediambiental constitueixen els altres factors que marquen el desenvolupament de la companyia el 2010.

Saba desplega noves millores tecnològiques i de servei a la seva xarxa d’aparcaments, amb punts de recàrrega de vehicles elèctrics. Com a part del programa de sostenibilitat de la companyia, s’introdueixen punts verds de recollida selectiva i, per la seva banda, la instal·lació de sistemes de pagament VIA T, a la seva sortida, assoleix un total de 34 aparcaments.

2012

Solidesa i innovació

Saba manté la seva aposta pel creixement, la millora de l’eficiència i la generació de valor per a l'accionista. El grup destaca el sentit industrial en la gestió dels seus negocis, la solidesa de les seves activitats i l’aposta per noves oportunitats de desenvolupament.

Saba inicia a Barcelona la implantació del nou sistema d'accés i pagament als seus aparcaments que s'estendrà, en una fase posterior, al conjunt de la seva xarxa. El dispositiu VIA T agilitza l’accés a la infraestructura: permet l’entrada i sortida sense tiquet, sense passar pel caixer i sense necessitat d’haver d’aturar el vehicle.

Saba es manté fidel a una filosofia de gestió i creixement. Una companyia guiada per un control rigorós de les seves relacions amb tots els stakeholders, que construeix un equilibri basat en la satisfacció dels clients, accionistes, empleats i societat en general, amb l'objectiu principal de crear valor per a l'accionista i sortir a borsa a mitjà termini.

2013

Creixement

El creixement es manté com a repte principal des de la constitució de Saba Infraestructures i el 2013 és un clar exemple d’aquesta ambició. En aquest exercici s’assumeixen 88.000 noves places a 52 ciutats, després de la consecució de dues importants operacions, Aena i Adif.

Saba s’adjudica el contracte de gestió dels aparcaments de 14 aeroports (Lot mediterrani) de la xarxa d'Aena, amb 57.000 noves places, que proporciona a la companyia un avantatge competitiu i d’experiència en la gestió d'economies d'escala.

Saba assoleix el contracte de gestió i explotació dels aparcaments en les 51 estacions de ferrocarril d'Adif, amb 22.000 noves places a 72 aparcaments, que permet a l’empresa potenciar la seva capacitat de gestió operacional, tècnica i comercial, amb un impacte significatiu en l'augment de perímetre.

Les dues operacions constitueixen un salt qualitatiu i quantitatiu de primer ordre, i s’incrementa en un 68% el nombre d’aparcaments i en un 40% el nombre de places. Totes dues permeten assegurar que l’estratègia adoptada el 2011 va ser l’encertada.

2014

Adif i Bamsa

Adif i Saba signen el contracte per a l’arrendament i l’explotació de 72 aparcaments del gestor ferroviari.

Saba tanca una de les seves operacions més significatives: l’adjudicació del 60% de la companyia mixta Bamsa, constituïda per l’Ajuntament de Barcelona. Una operació de col·laboració público-privada que entronca amb la naturalesa concessional de Saba i que permet a la companyia dissenyar una proposta per a la gestió de la mobilitat als centres urbans, a més de reforçar el futur de la companyia. Aquesta operació no només garanteix el creixement de la companyia, sinó que li atorga futur, ja que es tracta d’una concessió per a 25 anys. Bamsa gestionarà 26 aparcaments a Barcelona, amb un total de 12.555 places.

Bamsa és un projecte singular i el seu objectiu és portar els aparcaments a l'avantguarda internacional amb una inversió molt important, pensada per millorar les condicions de confort dels clients, i amb un innovador disseny de pintura i senyalització que afavoreix la lluminositat i la disposició de places més amples. També suposa un canvi cap a sistemes de control i cobrament amb tecnologia òptica, la incorporació del VIA T en aquells aparcaments que no el tenien, un nou sistema de guiatge de vehicles amb una il·luminació millor i més eficient, especialment a la zona d'aparcament, i un canvi de model operatiu i de manteniment a gran escala.

2016

Desinversió parcs logístics

El grup Saba formalitza el 2016 la desinversió de la seva cartera de parcs logístics. Amb aquesta transacció, es tanca una etapa en què la companyia ha dut a terme quatre operacions de desinversió successives, que totalitzen 300 milions d'euros en fons propis i maximitzen el valor d'aquesta línia de negoci, i que han permès dur a terme operacions significatives com les d'Adif i Bamsa o CPE a Portugal, cosa que reforça, a més, la capacitat de Saba per seguir creixent en l'activitat d'aparcaments.

Des de 2011, Saba ha incrementat el seu nombre d'aparcaments en més del 80%, fins als 371, i el de places, en un 43%, fins a les 195.000, amb una inversió acumulada en expansió de 482 milions d'euros.

Saba continuarà apostant pel creixement com un dels principals vectors d'activitat, al mateix temps que seguirà insistint en la identificació d'oportunitats i la diversificació geogràfica, sempre des d'una òptica selectiva.

La companyia fa front al repte d’una realitat canviant en què les noves tecnologies establiran nous paràmetres i diferents normes de joc, i seran referent en àrees com l’eficiència, la innovació tecnològica i la proactivitat comercial. Exemples d’això són: el Centre d’Atenció i Control (CAC), la implantació a les vies d’entrada i sortida del VIA T, l’App de Saba, la nova web de negoci o la renovació tecnològica dels sistemes de control i cobrament.