Salvador Alemany: Es tracta del final d’una primera etapa, que vam arrencar el 2011 amb un projecte de refundació, i l’inici d’una nova fase, en què Saba orienta totalment la seva atenció cap a l’activitat d’aparcaments i la consolidació de la companyia com un dels principals referents internacionals del sector. L’octubre de l’any passat, vam culminar la desinversió en el negoci de parcs logístics amb la venda de Saba Parcs Logístics, titular dels actius de Cim Vallès (Barcelona), Lisboa Norte a Portugal, així com de les participacions en els parcs logístics Parc Logístic de la Zona Franca (Barcelona), Sevisur (ZAL Port de Sevilla) i Arasur (Àlaba). Aquesta transacció tanca una etapa en què s’han dut a terme quatre operacions de desinversió successives, que totalitzaren 300 milions d’euros en fons propis i maximitzen el valor d’aquesta línia de negoci, i que han permès dur a terme operacions significatives com les d’Adif i Bamsa o CPE a Portugal, cosa que reforça, a més, la capacitat de Saba per seguir creixent en l’activitat d’aparcaments.

Salvador Alemany: Parlem d’un període en què hem dut a terme transformacions internes rellevants per adaptar-nos a la nova realitat i hem convertit el creixement i la diversificació geogràfica en el nostre principal vector. Entre 2011 i 2016, Saba ha incrementat el seu nombre d’aparcaments en més del 80%, fins als 368, i el de places, en un 43%, fins a les 195.000, amb una inversió acumulada de més de 545 milions d’euros i una vida concessionària mitjana de 25 anys. I s’ha aconseguit, en un context inicial de profunda crisi econòmica, de manera simultània amb una millora de la rendibilitat, en termes d’EBITDA sobre ingressos: del 39% el 2011 al 46% de 2016, amb una combinació de gestió d’ingressos, reducció de costos i nous negocis. S’ha aconseguit, de la mateixa manera, gràcies a la implantació decidida d’iniciatives tecnològiques i de reformulació comercial, davant de les noves demandes en consum que estableixen paràmetres i regles de joc diferents, i amb el convenciment de disposar d’una cultura de treball basada en el compromís i la qualitat de servei com a eix conductor, a més de disposar d’una estructura financera sòlida.

Amb tots aquests elements, obrim ara una nova etapa de creixement. I ho fem després de tancar un balanç, entre 2011 i 2016, en el qual les operacions d’Aena, Adif, Bamsa i CPE van suposar incorporar 189 aparcaments i 102.000 places. A més, en el mateix període, Saba va guanyar un total de 33 nous contractes, que van representar 23.000 noves places.

Josep Martínez Vila: Si el 2015 prevèiem potencials expectatives de recuperació en l’activitat d’aparcaments, el 2016 podem confirmar que se n’ha mantingut el ritme positiu. Així, el 2016 s’ha registrat un augment global del 2% en la nostra activitat d’aparcaments, en què destaca la millora a Espanya, amb un increment proper al 3%. De la mateixa manera, a Itàlia ens trobem amb l’exercici més favorable dels últims anys, continuant amb el bon comportament de Portugal. En la mateixa línia, també hem registrat una recuperació significativa en abonats, del 14%, gràcies a les accions comercials dutes a terme i a la millora de les variables macroeconòmiques i del consum.

En resum, els ingressos d’explotació del perímetre de gestió de Saba, sense tenir en compte ja l’aportació de parcs logístics i, per això, només amb aparcaments, se situen en els 236 milions d’euros, mentre que l’EBITDA en l’activitat d’aparcaments arriba als 124 milions d’euros. Sense considerar l’impacte de les desinversions, la xifra d’ingressos ordinaris seria de 205 milions i la d’EBITDA de 94 milions, amb un marge del 46% que ha evolucionat de manera creixent en els últims anys i que és el més alt de tot el sector a escala internacional. Les principals magnituds de Saba reflecteixen, per una banda, aquest bon comportament del negoci i, per l’altra, els esforços realitzats pel conjunt de l’organització a l’hora d’incrementar l’eficiència operativa del negoci, a l’hora d’implantar iniciatives que permetin a la companyia convertir-se en referència del sector, amb un èmfasi particular en els nous sistemes de suport, noves tecnologies i eficiència energètica, a més de noves fórmules i iniciatives comercials, i a l’hora de desenvolupar una gestió activa dels contractes, amb un enfocament envers el creixement.

Josep Martínez Vila: Si ens referim a accions de millora en eficiència operativa, cal destacar el reforç de l’activitat del Centre d’Atenció i Control (CAC), amb el 57% dels aparcaments a Espanya (147 sobre 256) connectats, i la implementació de la tecnologia LED a tots els països on operem, amb més de 40.000 punts de llum substituïts en quatre anys. A més d’aquesta tecnologia LED, Saba segueix amb les seves accions en eficiència energètica que cerquen, a banda de l’estalvi, l’optimització de la gestió i que el 2016 s’han centrat en la implantació d’un programari de gestió que permet el seguiment i el control dels consums i de la facturació. El 2016 s’han impulsat noves línies tecnològiques i de servei al client, amb l’extensió dels nous sistemes de control (QR en substitució de banda magnètica) a la xarxa de Bamsa i a la de Saba, després de la implantació a Adif el 2015. Així mateix, el 2016 hem finalitzat l’exercici amb més de 6,7 milions de moviments efectuats amb el dispositiu d’accés i pagament electrònic VIA T, un 18% més que en l’anterior exercici i s’ha seguit amb la remodelació integral de les instal·lacions, en què Saba efectua una inversió significativa pensada per millorar les condicions de confort dels clients, com ara la instal·lació de la llum col·laborativa o d’acompanyament.

Cal fer una menció especial de la posada en marxa, l’agost de 2016, del nou web de negoci (saba.es), innovador en el sector i que permet la compra de productes, futura plataforma de la que serà, sens dubte, una potent eina de comerç electrònic. Les previsions apunten a que en un any des de la posada en marxa, el web rebrà més de 600.000 visites, amb un total de 9.000 transaccions fetes des de la mateixa. Finalment, pel que fa al creixement, destaquen els contractes de l’Aeroport de Santiago de Xile i la Zona Regulada de San Bernardo, també a Xile, els de l’Estádio Universitário de Lisboa i Eça (Póvoa de Varzim), a Portugal, i els de Castro Urdiales (Santander), Montserrat (Mataró) i Virgen del Rocío (Sevilla), a Espanya.

Josep Martínez Vila: Els pilars ja estan instaurats i són forts. Hem de seguir treballant-hi, sense deixar de ser fidels als nostres eixos d’actuació: creixement, innovació, reformulació comercial i servei al client, i eficiència operativa. Alhora, hi ha una premissa que cal tenir en compte: la de la responsabilitat empresarial i la permanent interactuació i compromís amb el territori al qual estem vinculats; i també un factor que cal tenir en compte: el nou entorn, les noves necessitats dels consumidors i la necessitat de reacció i adaptació sense la qual no podrem assolir aquest nivell desitjat d’excel·lència que ens portarà a situar-nos a les primeres posicions, a diferenciar-nos. En termes més concrets, destacaria, per exemple, la integració al CAC dels aparcaments d’Itàlia i Portugal, acompanyada del canvi de sistemes de control que incorporen noves funcionalitats en l’operativa dels aparcaments. Així mateix, parlaria de l’extensió dels sistemes similars al VIA T als països on Saba és present. És el cas de la consolidació del TAG, a Xile, el Telepass, a Itàlia, en funcionament ja el 2017 en una prova pilot a l’aeroport de Brindisi, i el Via Verde a Portugal, després de l’acord assolit amb la concessionària Brisa.

Josep Martínez Vila: Sens dubte. En els reptes comercials, avançarem en l’ampliació de les funcionalitats del nou web i seguirem insistint en les noves ofertes per als àmbits de grans comptes. És en aquesta àrea, a més, on podem ubicar la signatura el 2017 del contracte amb Impursa per a la gestió de la publicitat als aparcaments i que ens permetrà col·locar un total de 115 pantalles publicitàries digitals a la nostra xarxa d’aparcaments de Barcelona, la qual cosa permetrà unir innovació i servei al client. També el 2017, donarem un impuls a la implantació d’espais als aparcaments destinats a la recollida de comerç electrònic. Amb una prova pilot duta a terme a Xile i amb aquest servei ja en marxa a Itàlia, a Espanya desplegarem una primera prova pilot que, si té èxit, n’implicarà el desplegament a aproximadament 40 aparcaments. Durem a terme les primeres experiències en trasters, continuarem amb les iniciatives en microdistribució urbana i seguirem amb el cotxe elèctric: actualment Saba té a disposició dels seus clients 154 punts de recàrrega elèctrica a Espanya, Itàlia i Portugal.

No hem de passar per alt el creixement. Si seguim mirant endavant, hem d’insistir a potenciar la identificació d’oportunitats de creixement orgànic i inorgànic. Un cop més, cal constatar que la diversificació geogràfica és un objectiu primordial per poder relativitzar els riscos.

Salvador Alemany: En poques paraules, Saba ha d’encapçalar la marxa. Si ens referim a mobilitat urbana sostenible, gestió des del punt de vista social i mediambiental, compromís amb les persones i amb els grups d’interès, especialment les administracions i els clients, els ciutadans en definitiva, i l’eficiència energètica com a assignatura permanent, no podem quedar-nos enrere. Encapçalar la marxa i impulsar el debat, sense defugir-ne, prendre part activa en les demandes cada cop més exigents de les ciutats, un sistema global i competitiu en el qual conviuen diferents realitats i dinàmiques, laborals i lúdiques. És per això que cal donar una resposta harmònica que en satisfaci els múltiples usos i que en propiciï un creixement sostenible.

Davant d’aquesta situació, Saba entén l’aparcament com una part més de la cadena de mobilitat de les ciutats. Creiem que el gran objectiu de les ciutats ha de ser l’optimització de la gestió de la mobilitat, amb una xarxa d’aparcaments prou extensa, perseguint la sostenibilitat, buscant l’eficiència del desplaçament i, en general, de la mateixa mobilitat aprofitant la innovació tecnològica i apostant per la intermodalitat dels diferents mitjans de transport. Saba, com a operador industrial de referència en el desenvolupament de solucions en l’àmbit de la mobilitat, ha de ser capaç de consolidar la seva proposta.

Salvador Alemany: Els englobaria en les noves tecnologies, tant en la gestió com en les mateixes infraestructures, la qualitat de servei i ser capaços de contribuir de manera positiva i responsable a aquest debat, fent que sigui imprescindible, per aconseguir-ho, actuar de manera coordinada amb les Administracions locals en la cerca de solucions. Presentar així un model d’aparcament integrat en la política i en la cadena de mobilitat de la ciutat i en plena coordinació amb la resta de mitjans de transport. Amb consciència social i respecte pel medi ambient, oferint serveis addicionals per als ciutadans (comerç electrònic, trasters, vehicle elèctric, cotxe compartit). Més que d’un aparcament, parlem d’un hub de serveis, sostenible, que aprofiti els avantatges de les localitzacions estratègiques i d’unes instal·lacions obertes les 24 hores i al servei de la ciutat. Saba desenvolupa la seva activitat en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, entre els quals, els que marquen les línies referents a les ciutats i comunitats sostenibles. En definitiva, aconseguir que les ciutats siguin inclusives, segures, resilients i sostenibles.

Les propostes en mobilitat urbana són un dels eixos de la nostra política de Responsabilitat Social Corporativa, però no vull passar per alt la tasca de la companyia en altres àmbits de sostenibilitat i Govern Corporatiu. Hem de seguir insistint en programes d’integració laboral, com el que s’ha signat amb Incorpora, de l’Obra Social de La Caixa, o en arribar a acords amb institucions que reflecteixin els nostres objectius en matèria de medi ambient i protecció de col·lectius desafavorits, com els que s’han assolit amb la Fundació Roger Torné o la Fundació Pere Tarrés, entre d’altres. També, cal donar extensió i desplegament, a tot el Grup, del Manual de Prevenció de Delictes, recentment aprovat pel Consell d’Administració de la companyia.